Arquitectura no efimera

L’arquitectura de Calcuta es apasionant. Tant pots trobar temples hinduistes com budistes, esglesies catoliques, mezquites musulmanes, edificis amb influencies orientals, de l’oest mitja, europees, tocs de l’arquitectura continental, pero sobretot influencia anglesa, concretament del periode que va des del 1756, any en que la “East Indian Company”, o el que es el mateix, la companyia creada per a l’Imperi Britanic de la India tenia tres petits emporis a Calcuta, Madras i Bombai, fins que la India va obtenir la seva independencia, l’any 1947, un any abans que Ghandi fos assassinat (que es noti que cada nit llegeixo Historia de la India, jajaja...). Molts edificis tenen el pes de la historia en ells mateixos, tot te un regust antic, son edificis plens de vida, aprofitats en el temps, i sobretot en l’espai, doncs a dins la compartimentacio es digna de premi arquitectonic (i nosaltres a Espanya diem que els pisos de 30 m2 no son dignes quan aqui serien un luxe!!!) Es una arquitectura perdurable, es una arquitectura perenne, testimoni de com la vida a Calcuta gira en cercles i no va en linia recta, es, sens dubte, una arquitectura no efimera.