Bangkok -2-

La primera vegada que vaig trepitjar Bangkok va ser en els primers dies d’agost de 2005, nomes per unes hores, doncs havia d’agafar un altre avio per dirigir-me al sud de Tailandia, on vaig ser voluntari pel Tsunami durant els mesos d’agost i septembre. Va ser la primera petjada a Asia. La segona vegada, gracies a la meva gran amiga Kaew, que em va portar per tota la ciutat, vaig comencar a descobrir Bangkok. Van ser els meus darrers dies de setembre de la meva estada a Tailanda a l’any passat. La tercera vegada, l’he descberta jo sol. M’agraden les grans ciutats, em sento urbanita, potser quan em faci gran cambiare d’opinio, qui sap... pero ara per ara, m’agrada estar en el “meollo” de la informacio, de la gent, de l’art, de les activitats socials i culturals. La meva primera impresio va ser que em va recordar forca a New York, pero a Asia, i m’hi segueix recordant. El que ha cambiat es la impresio de caos que tenia l’any passat, ja que despres d’estar a Calcuta em va semblar un autentic oasis acustic, higienic i d’ordre. Encoratjo des d’aqui a Bangkok a tenir mes personalitat propia, que la te i molta, pero el capitalisme agressiu i invasiu es menja moltes vegades la part mes autentica de la ciutat.

Encara no em crec les imatges dels tancs militars per la ciutat de fa uns dies. Espero que tot es solucioni pel be de Tailandia, sense armes i sense militars. Aquest any Tailandia ha estat una medecina emocional per mi, se que sempre... em quedara Tailandia (per tornar-hi).