A la ville de...

B A R C E L O N A!!!!!!

Avui fa 20 anys d’aquell dia historic, avui fa 20 anys en que Barcelona comencaria la seva transformacio mes important fins a convertir-se en la ciutat cosmopolita, oberta i plural que es, en referent cultural, entre moltes altres coses, en disseny, arquitectura i gastronomia. Ciutat compromesa, ciutat energetica, ciutat capac d’organitzar els millors Jocs Olimpics de la Historia. Avui fa 20 anys que tots vem saltar de la cadira. Recordo perfectament aquell 17 d’octubre de 1986, jo tenia 6 anys i feia poc mes d’un mes que havia comencat primer d’EGB. Era l’hora del dinar i em quedava a dinar a l’escola. Aquell dia, com a dia especial, hi havia la televisio encesa, jo no entenia res… pero tots estaven esperant les paraules de Samaranch…, al enfocar-lo a la pantalla, la meva primera professora (i la millor que he tingut mai), la Teresa (Teresa, alla on estiguis, mai t’oblidare!!!), ens va fer callar a tots. Es quan aleshores enmig del silenci vem escoltar “ A la ville de… BARCELONA!!!”, buf, encara m’emociono…! Automaticament tothom va comencar a cridar i a alcar els bracos… Jo al veure tanta alegria vaig comencar a plorar… i la Teresa em va dir, “Vinga Albert, anem al carrer… avui es un dia especial!!!” Ni vem acabar de menjar, recordo com professors i alumnes vem sortir a correr pel carrer, la gent entusiasmada, els cotxes pitant, la gent felic…

…fins el ja historic dia de la Cerimonia Inaugural, Barcelona va patir multiples transformacions, algunes mes encertades que altres…

…pero aquell 25 de juliol de 1992, Barcelona va dir HOLA al mon, I el mon es va enamorar de Barcelona. L’Antonio Rebollo va culminar un dels moments mes emocionats que recordo (i m’es igual si va entrar o no va entrar la fletxa): l’encesa de la flama, la culminacio d’un somni, ho haviem aconseguit!!!

Durant els jocs, jo tenia 11/12 anys i els records son imborrables, quins dies aquells…!!! Els focs artificials es veien des del Masnou, estimadissima poblacio on vaig viure uns anys molt especials amb la meva mare.

…i el 25 de juliol de 2002 vaig anar a l’Estadi Olimpic a celebrar els 10 anys de la cerimonia inaugural i “treient-me l’espina clavada que tenia” per no haver pogut acudir llavors. Em vaig emocionar com un ximple: Tots teniem 10 anys mes, tots estaven alla, entre molts altres recordo: la GloriaRognoni, l’Epi, l’Antonio Rebollo, El Tricile, el Peret: “la gent de casa”…

(Aquesta foto va dedicada a la meva GRAN amiga Yrene...)

…20 anys despres d’aquell glorios dia, em trobo vivint a la India, i absolutament tothom a qui li dic que soc de Barcelona nomes te paraules d’admiracio. Jo mateix, quan mes llocs visito, mes me n’adono de la grandesa de Barcelona. Viure lluny et dona mes prespectiva…

… sens acusa als de Barcelona de “mirar-nos el melic”…i no tinc cap problema en reconeixe-ho… Barcelona es molta Barcelona, i que collons, es la ciutat on vaig neixer, la meva ciutat. Hi ha res millor que sentir-se felic dels teus origens? Jo vull veure mon, i pel mon estare… pero se que Barcelona sempre m’esperara, aquest es el meu gran privilegi i la meva gran sort.

Aqui la meva cantonada preferida, casa meva...

… hi ha matins que m’aixeco i penso... com et trobo a faltar Barcelona!

A Barcelona, sens dubte per a mi, la millor ciutat del mon.