Oh Kolkata!

La ciutat de l'alegria/La ciudad de la alegria/City of joy

Desitjant que tothom hagi tingut un molt bon estiu, entrem ja de cap a setembre. Despres d'uns mesos de juliol i agost MOLT intensos, torno al diari (que a partir d'ara sera "setmanari") amb la mateixa il.lusio amb el que el vaig comencar, rendint homenatge, altra vegada, a aquesta part del mon tan unica i especial: Calcuta. (Nomes he pogut incloure, en aquest temps, les meravelloses fotos del sol sortint pel Ganges i l'article dedicat a les dones maltractades).

Dimarts 22 d’agost tornava a Calcuta despres d’haver passat 3 setmanes magiques a Tailandia. L’avio va arribar a la ciutat molt aviat pel mati. Despres de passar tots els controls d’inmigracio pertinents em vaig dirigir directament a la porta de sortida, i alli estava, esperant-me, el taxista de confianca que m’havia portat a l’aeroport 3 semanes abans. Al veure’l i fer-me el moviment de cap caracteristic que fan els indis no vaig poder contenir l'emocio al recordar com 6 mesos abans arribava de matinada a Calcuta, nervios, preguntant-me si me’n sortiria de tot aixo, deixant TOT enrera per dedicar-me en cos i anima, i en solitari, al que mes desitjava. 6 mesos despres m’he demostrat a mi mateix, una vegada mes, que no hi ha res mes poderos que la voluntat. Em sento com a casa a Calcuta i soc felic aqui perque ha estat, es, i sera la meva voluntat ser-ho, no hi ha res millor que lluitar pel que un vol. Calcuta es una carrera d’obstacles que et posa a prova a cada minut de la qual ningu surt indiferent. Jo me l’estimo amb l’anima, pero me l’estimo de veritat acceptant-la en el seu conjunt. Anant amb el taxi des de l’aeroport a "casa" escoltant la tan especial musica india de Bollywood que el taxista va posar, i mirant per la finestra, em venien al cap tota mena d’imatges d’aquests sis mesos. No hi ha dubte: estic enamorat de Calcuta.

El Martes 22 de agosto volvia a Calcuta despues de haber estado 3 semanas magicas en Tailandia. El avion llego muy temprano a la ciudad, y despues de pasar todos los controles de immigracion pertinentes me dirigi directamente a la puerta de salida, y alli estaba, esperandome, el taxista de confianza que me habia llevado al aeropuerto 3 semanas antes. Al verme y hacerme el movimiento de cabeza caracteristico que hacen los indios no pude contener las lagrimas al recordar como 6 meses antes yo mismo llegaba de madrugada a Calcuta, nervioso, preguntandome si lidiaria con todo esto, habiendo dejado TODO atras para dedicarme en cuerpo y alma, y en solitario, en cuerpo y alma, a lo que mas deseaba. 6 meses despues, me he demostrado a mi mismo que no hay nada mas poderoso que la voluntad, me siento como en casa en Calcuta y soy feliz aqui porque ha sido, es y sera mi voluntad serlo. Calcuta es una carrera de obstaculos que te pone a prueba a cada minuto y de la cual nadie sale indiferente. Desde el aeropuerto a “casa” escuchando la musica india de Bollywood en el taxi, y mirando por la ventana, me venian a la mente todo tipo de imagenes de estos 6 meses. No hay duda: estoy enamorado de Calcuta.

August the 22nd I came back to Kolkata after 3 real magic weeks in Thailand. The airplane landed very early in the morning and after passing all the immigration controls, I went out through the exit door and there it was the taxi driver that 3 weeks before dropped me to the airport. When he saw me he did the typical mouvement that Indian people do: he saked his head, and I could not repressed my tears when I remembered in that particular instant how 6 months ago I arrived very early in the morning to Kolkata from London, nervous, asking to myself if I would be able to work and life here. I left ALL backwards in order to dedicate myself, body and soul, and by myself, to do what I was willing to do. 6 months after, I have shown to myself that there is not more important thing than the willpower, I feel like home in Kolkata and I am happy here because it has been, it is, and it will be my desire to be happy here. Kolkata is a very difficult place and no one leaves Kolkata feeling indiffererent. From the airport to ‘home’ I was listening the Indian music from Bollywood in the taxi, and looking through the window. At that moment, a lot of images were passing trhough my brain. I have no doubt: I love Kolkata.