---

On the street -1-

Heroes -2

Tsunami

I do...

Life path -1-

Water -4-

Tsunami

Heroes -1-

Life... (always)!

The temple

El temple/El templo/The temple

Darrera de la clinica de Tala Park, on hi ha l’escola d’informatica, aquests dies enrera van renovar un templet convertint-lo en una meravella. Les temperatures no baixaven, nomes de caminar semblava que haguessis sortit de la piscina, pero no ni ha excuses aqui per no treballar. Amb molt pocs mitjans i molta dedicacio, en temps record aquests “currantes” van deixar llesta una obra d’art. Com sempre, dedicat als currantes!

Bangkok -2-

La primera vegada que vaig trepitjar Bangkok va ser en els primers dies d’agost de 2005, nomes per unes hores, doncs havia d’agafar un altre avio per dirigir-me al sud de Tailandia, on vaig ser voluntari pel Tsunami durant els mesos d’agost i septembre. Va ser la primera petjada a Asia. La segona vegada, gracies a la meva gran amiga Kaew, que em va portar per tota la ciutat, vaig comencar a descobrir Bangkok. Van ser els meus darrers dies de setembre de la meva estada a Tailanda a l’any passat. La tercera vegada, l’he descberta jo sol. M’agraden les grans ciutats, em sento urbanita, potser quan em faci gran cambiare d’opinio, qui sap... pero ara per ara, m’agrada estar en el “meollo” de la informacio, de la gent, de l’art, de les activitats socials i culturals. La meva primera impresio va ser que em va recordar forca a New York, pero a Asia, i m’hi segueix recordant. El que ha cambiat es la impresio de caos que tenia l’any passat, ja que despres d’estar a Calcuta em va semblar un autentic oasis acustic, higienic i d’ordre. Encoratjo des d’aqui a Bangkok a tenir mes personalitat propia, que la te i molta, pero el capitalisme agressiu i invasiu es menja moltes vegades la part mes autentica de la ciutat.

Encara no em crec les imatges dels tancs militars per la ciutat de fa uns dies. Espero que tot es solucioni pel be de Tailandia, sense armes i sense militars. Aquest any Tailandia ha estat una medecina emocional per mi, se que sempre... em quedara Tailandia (per tornar-hi).

Art -7-

Torno a la teulada de l’edifici de la oficina de Calcutta Rescue i m’emociono profundament, es senzillament magic. Visca la llibertat!

He seguit amb expectacio i preocupacio el cas de Natasha Kampusch. Des d’aqui faig una crida al mon: si 8 anys d’infern no han pogut amb ella (hagi passat el que hagi passat) que el mon “de fora” no la destrueixi. Estem construint un mon destructor que ja ens esta passant factura.

Durga Puja -1-

El Durja Puja es la Festivitat Hindu mes important que es celebra a l’India de l’est. Es una celebracio que encoratja el triomf del Be i la derrota del Mal. Aquest any, d’acord amb el calendari de la Lluna, els dies de Durga Puja s’extenen des del divendres 29 de septembre al dimarts 2 d’octubre. Durant aquests dies, les ciutats i els pobles es revolucionen. Les families senceres surten al carrer a processar per cada un dels barris del voltant a veure qui ha fet la Deesa mes perfecte. Es monten autentics escenaris per posar-hi totes les estatues que, basades en la mitologia i tradicio hindu, han confeccionat un equip especial de cada barri. Al principi, a mi em recordava molt al que es fa al mes d’agost al barri de Gracia a Barcelona, on es decoren els carrers amb diversos motius cada any, pero el Durja Puja, sense oblidar el motiu estetic i festiu, que tambe hi es, te un sentit profund basat en l'essencia de la vida humana i els seus valors. Jo de moment m’he comprat un llibre per coneixer mes sobre aquesta celebracio i els propers dies anire averiguant mes i mes sobre el que consisteix exactament aixo del Durga Puja. A les fotos es pot veure el llarg proces de creacio (de mesos) de tots els preparatius del Durga Puja.

Moments -5-

Els moments de gran esgotament dels nens que son explotats i que no tenen ni un llit per dormir.

Los momentos de gran agotamiento de los ninos que son explotados y que no tienen ni una cama donde dormir.

The moments of great exhaustion of the children that are abused and they do not have neither a bed to sleep

The river of life

Blood/Sangre/Sang

Tornat enrera al maig, recordo perfectament aquest cartell que vaig llegir en el Banc de Sang d’uns dels hospitals de la Fundacio Vicente Ferrer. Deia:

“Molts paisos, moltes cultures, pero nomes un riu de vida… la sang!”

Dedicat als que senten i viuen la vida, als que no tenen orxata per sang a les venes.

20 years after...

Les botes/Las botas/The water boots

Probablement feia uns 20 anys des de la ultima vegada que em vaig posar les botes d’aigua...

...quan era ben petit, pero ara...

....a mes a mes de fer el pallasso amb elles...

... i divertir-me...

...realment m’han permes caminar per la ciutat els dies en que han estat totalment necessaries…!

Gracies al Toni i com sempre, la meva GRAN mare... "os debo muchas ya"...

Gopal (the best!)

El millor/El mejor/The best

El Gopal (mi he referit a articles anteriors com a Bhopal, pero definitivament es diu Gopal) es del millor que hi ha a Calcuta. Quan cada mati marxo cap a treballar, sovint amb una cara de son terrible, maleint la terrible calor i humitat que no m’ha deixat dormir, suant al minut despres d’haver-me dutxat, parant els cotxes que no et deixen creuar el carrer, tossint per l’aire negre que et desperta de cop… aquest home sempre m’ha fet recuperar el somriure i “tirar pa’lante”. Visca les persones uniques!!! Visca el Gopal!!!

Mother Teresa

Avui, vivint a Calcuta, es de mencionar l’aniversari de la mort d’una persona que va mundialitzar el nom de Calcuta: La Mare Teresa. Recordo perfectament aquell 5 de setembre (de ja fa 9 anys!!!) en que el mon estavem focalitzats entre Paris i Londres. Una de les coses que em va sobtar la primera vegada que vaig visitar la seva tomba (situada a la Casa Mare) va ser la seva austeritat, i te sentit si un fa un repas a la seva vida i obra. Quan es preparava per a assistir al funeral de Diana de Gales, va morir, sense fer gaire soroll, mentres el mon estava “ocupat”, i paradoxes del desti, potser es el que exactament ella volia. He llegit, escoltat, i viscut moltes coses sobre ella i la seva ordre religiosa durant tots aquests mesos, i dia a dia vaig tenint les meves opinions fonamentades sobre les Missioneres de la Caritat. No estant d’acord en molts aspectes fonamentals, aixo no fa desapareixer en mi un sincer sentiment de respecte i admiracio, i el mes important, de comprensio. Transcric una frase seva que per a mi te molt de veritat:

"El que val no es la quantitat de coses que fem, sino l'amor que posem en fer-les"

Madre Teresa de Calcuta.

Hoy, viviendo en Calcuta, es de mencionar el aniversario de la muerte de una persona que universalizo el nombre de Calcuta: la Madre Teresa. Recuerdo perfectamente aquel 5 de septiembre (de hace ya 9 anos!!!) en que el mundo estaba focalizado entre Paris y Londres. Una de las cosas que mas me sorprendio la primera vez que visite su tumba (situada en la Casa Madre) fue su austeridad, y ciertamente tiene sentido si uno hace un repaso a su vida y obra. Cuando se preparaba para asistir al funeral de Diana de Gales, murio, sin hacer mucho ruido, mientras el mundo estaba “ocupado”, y paradojas del destino, quizas es lo que ella exactamente queria. He leido, escuchado y vivido muchas cosas sobre ella y la orden religiosa que fundo durante estos meses, y dia a dia voy teniendo mis opiniones fundamentadas sobre las Misioneras de la Caridad. No estando de acuerdo en muchos aspectos fundamentales, no hace desaparecer en mi un sincero sentimiento de respeto y admiracion, y lo mas importante, de comprension. Quiero transcribir una frase suya que para mi tiene mucho de verdad:

“ Lo que cuenta no es lo mucho que hagamos, sino el amor que pongamos en lo que hacemos”
Madre Teresa de Calcuta.

Living in Kolkata, I have to mention that today is the Death Aniversari of somebody that maked appear Kolkata all over the world: The Mother Theresa. I remember perfectly that 5th of September (9 years ago!!!) when the World was focused between Paris and London. One of the things that really surprised me the first time I visited her tomb (inside the Mother House) it was her austerity, and certainly it makes sense if one does a review in her life and work. When she was getting ready for the Princess Diana’s funeral, she died, without doing any noise, when the world was “ocuppied”, and paradoxes of the destiny, that it is perhaps what she wanted. I have been reading, hearing, and living a lot of things of her and the religious order that she founded during the past few months, and day by day I am solidifying my opinions of the Missionares of Charity. I disagree in basic aspects but I have an honest feeling of respect and admiration, and more importanly, comprehension towards them. I want to transcribe here a sentence of Mother Theresa that I really like:

“ The important thing is not how many things we do, but the love that we express in everything we do”

Mother Teresa of Calcutta.