Oh Kolkata...!

Pieces of a dream/Fragmentos de una ilusion/Crònica d'un somni

Tuesday, May 30, 2006

Mares los desiertos


Vull recordar avui aquesta frase que m’acompanya des de fa molt de temps , escrita per un gran creador, que avui, 11 anys despres de la seva mort, vull recordar. Es un fragment extret de la canco “Siento” del album “Siento” (1994) de Rosario:


“ ...Si todos los ninos, al mismo tiempo,
jugaran con el Sol y el viento
serian mares los desiertos...”


Antonio Flores (1994)

48 hores


Aquesta foto ens la vem fer el Gerard (el meu gran company de viatge cap a Anantapur) i jo despres d’haver estar viatjant amb 3 trens diferents durant 48 hores des de Calcuta fins a Anantapur, que es on es troba RDT (Rural Development Trust), es a dir , els projectes que porta a terme la Fundacio Vicente Ferrer a la India. Mai havia fet un viatge tan llarg en tren, pero si hi ha una gran motivacio 48 hores no son res. Des de l’any 98, any en que vaig descobrir l’existencia de la Fundacio volia venir a visitar-la, i despres de 8 anys, pensava que mai podria arribar el moment, pero la voluntat mou muntanyes, i TOT ES POSSIBLE si un vol, aixi que aquesta foto, per moltissimes raons, i pel que “s’ha suat” (literalment i metaforicament) per aconseguir-la ja es pot considerar historica!

Somriures (La Mona) -2-

Un altre somriure dolc, en aquest cas de la Mona (aquest es el seu nom), que formava part de la familia amb qui compartiem espai en el tren. Els hi vem dir a la familia que “mona” en catala i castella vol dir “maca, preciosa”, i ens vem guardar l’altre significat...jajaja...A que es mona la Mona?

Otra sonrisa dulce, en este caso de la Mona (este es su nombre), que formaba parte de la familia con quien compartiamos el espacio del tren. Les dijimos a la familia que “mona” en catalan y castellano significa “guapa, preciosa” y nos guardamos el otro significado para nosotros....jajaja....A que es mona La Mona?

Another sweet smile, in this case of Mona (she has this name), she was a member of the family that we shared the train with. We said to the family that “mona” in catalan or spanish means “beautiful, very nice”, but we keep the other meaning that this word has in catalan and spanish for us (monkey) ...hahaha...Mona is so beautiful, don’t you think so?

Cap al sud




Aquestes son imatges des del tren cami d’Anantapur, ja forca al sud de la India. L’aridesa es palpable, la Terra s’ha oblidat a molts llocs de proporcionar als homes allo necessari per poder-hi viure.

Estas fotografias son imagenes desde el tren camino de Anantapur, ya en el sud de la India. La tierra arida ya se apreciaba, la Tierra se ha olvidado en muchos sitios de proporcionar aquello necesario para poder vivir.

I snapped this pictures on my way to Anantapur when I was in the train, in the south of India. The dry earth is there, The Earth forgot in a lot of places in the World to give us the necessary things to live in.

Ella

Ja estic de tornada a Calcuta despres de l’EXTRAORDINARIA visita, en tots els sentits, a la Fundacio Vicente Ferrer, que anire explicant poc a poc proximament. Ella, Calcuta, a finals de maig t’ofereix un panorama no gaire facil: les temperatures sempre ronden els 40 graus (i van pujant fins a poder arribar als 50) i el que es mes important, el nivell d’humitat es extremadament alt, avui per exemple esta al 89%, amb frequents talls de corrent, o sigui que a part de la llum, a la nit et quedes sense la mica d’aire que et dona el ventilador...Aprofito per dir que tinc moltes idees d’articles, reflexions i fotografies per ensenyar, pero que per problemes tecnics no se si podre escriure amb la mateixa frequencia. Jo segueixo amb el meu ritme creatiu pero si no tinc connexio no dependra de mi... Els turistes i viatgers que hi ha a la ciutat comencen a marxar ja que s’apropen els temibles monzons i la ciutat s’innunda. Haig de comencar a comprar provisions per si hi ha alguns dies que no pugui sortir al carrer, d’altra banda tambe estem pensant amb els meus companys de comprar-nos unes botes d’aigua fins als genolls que ja les venen per aquesta epoca. Calcuta sempre et sorpren, mai et deixa indiferent; o fas un pacte amb ella i l’estimes amb TOT el que te o no hi vens. Jo ja fa forca temps que vaig pactar amb ella.

Ya estoy de vuelta en Calcuta despues de la EXTRAORDINARIA visita, en todos los sentidos, a la Fundacion Vicente Ferrer, que ire explicando poco a poco proximamente. Ella, Calcuta, a finales de mayo te ofrece un panorama no demasiado facil: las temperaturas siempre rondan los 40 grados (y van subiendo hasta llegar a los 50), y lo que es mas improtante, el nivel de humedad es extremadamente alto, hoy por ejemplo esta al 89%, con frecuentes cortes de electricidad. Ademas de la luz te quedas sin el poco aire que te da el ventilador...Aprovecho para decir que tengo muchas ideas de articulos, reflexiones y fotografias para ensenar, pero que por problemas tecnicos no se si podre escribir con la misma frecuencia. Yo sigo con el mismo ritmo creativo pero si no dispongo de conexion a internet no dependera de mi entonces...Los turistas y viajeros que hay en la ciudad empiezan a irse ya que se acercan los temibles monzones y la ciudad se inunda. He de empezar a comprar provisiones por si hay algunos dias en los que no pueda salir a la calle, por otra parte tambien estamos pensando con mis companeros el comprarnos unas botas de agua hasta las rodillas que ya las venden para esta epoca. Calcuta siempre te sorprende, nunca te deja indiferente, o haces un pacto con ella y la quieres con TODO lo que te ofrece o no vienes. Yo ya hace tiempo que pacte con ella.

I am back to Kolkata after the WONDERFUL visit to the Vicente Ferrer Foundation, and I will explain that in differents articles as soon as posible. She, Kolkata, at the end of May offers yo a difficult scenary: the temperatures are always around 40 degrees (and they are going up until 50), and the most important thing, the humidity level is so high, today, for example it is 89% of humidity, with frequent cuts of power. So it is quite normal the situation that you do not have light, but also, you do not have air, because the fan in your room is off...I want to say that I have a lot of new ideas of articles, reflexions and pictures to show, but maybe I will have technical difficulties so I do not know If I will be able to publish the articles with the same frequency. I have the same creative rythim, but If I cannot connect with Internet I will not be able to publish...The tourist and the bagpackers are leaving the city because the terrible monsoons are around the corner, and the city will be floated then. I have to start to buy the necessary goods that I need in case I cannot go to the street, and also we are thinking with my colleagues to buy a water boots. Kolkata always has a surprise for you, you have to pact with her and love her with ALL the things that she can offer to you, otherwise you cannot come to see her. I did a pact with her so time ago.

Tuesday, May 16, 2006

Els somnis -1-


Passats els 3 mesos d’haver arribat a Calcuta, quan mes i mes veig mes me n’adono del privilegi que tinc de no permetre que res ni ningu pugui aturar els meus somnis. Gracies a TOTHOM pels missatges d’afecte. Marxo del 19 al 28 a realitzar un altre somni que tinc des d'adolescent: coneixer en primera persona la Fundacio Vicente Ferrer (www.fundacionvicenteferrer.org), aixi que "tanco la parada" fins aleshores. Una abracada ben forta.

Pasados los 3 meses de haber llegado a Calcuta, cuanto mas y mas veo mas me doy cuenta del privilegio que tengo de no permitir que nada ni nadie pueda parar mis suenos. Gracias a TODOS por los mensajes de afecto. Me voy del 19 al 28 a realizar otro sueno que tengo desde adolescente: conocer en primera persona la Fundacion Vicente Ferrer (www.fundacionvicenteferrer.org) asi que escribire cuando regrese a Calcuta. Un abrazo fuerte.

After 3 months since I arrived to Kolktata,as much as I see, I realise the privilege that I have about not let Anything and nobody to stop your dreams. Thank you EVERYBODY for the special messages of affection. I am going to follow another dream, between the 19th to the 28th: I will visit the Vicente Ferrer Foudation in the south of India (www.fundacionvicenteferrer.org), I will write more articles when I will come back to Kolkata. Lots of hugs.

Petits gestos


“Els petits gestos son els que fan que tot valgui la pena”

“Los pequenos gestos son los que hacen que todo valga la pena”

“The little details are the most special”

Albert Quiles Martinez
Kolkata 16-05-2006

Sunday, May 14, 2006

Dubtes


“No hi ha res mes doloros que dubtar del futur d’un nen”

“No hay nada mas doloroso que dudar del futuro de un nino”

“The most painful thing is to doubt about the futur of the children”

Albert Quiles Martinez
Kolkata 14-05-2006

Instants -4-







En aquests instants en color captats a Bodhgaya s’aprecia com tant el mes huma i el mes divi formen part d’un mateix tot: mil.lers de persones dormint a les estacions de tren, perque esperen el tren, perque l’han perdut, o perque no tenen altre lloc on estar. Els nens dels poblats, mig timids mig curiosos juguen davant les portes de les cases de colors intensos, es mostren sorpresos davant la presencia de blancs i sofoquen la calor asfixiant jugant a la penombra. Els colors estan per tot arreu, perque India es color: colors intensos a les especies, a les robes, a cada cantonada trobes vivesa, junt amb les meravelles arquitectoniques dels temples consagrats a Buda, que son un exemple de l’esforc de tantes i tantes persones que hi han dedicat totes les seves energies. En els temples trobes nens aprenents a ser monjos budistes: be perque el seu desti sera mes apacible si ho son o be per les creences de la familia, ja de ben petits es consagren a ser monjos.

En estos instantes en color captados en Bodhgaya se aprecia como tanto lo mas humano y lo mas divino forman parte de un mismo todo: miles de personas durmiendo en las estaciones de tren, porque esperan el tren, porque lo han perdido, o porque no tienen otro lugar donde ir. Los ninos de los poblados, medio timidos medio curiosos juegan delante de las puertas de las casas de colores intensos, se muestran sorprendidos por la presencia de blancos y sofocan el calor asfixiante jugando alli donde el Sol no alcanza. Los colores estan por todas partes, porque India es color: colores intensos en las especias, en las ropas, en cada esquina encuentras vida, junto con las maravillas arquitectonicas de los templos consagrados a Buda, que son un ejemplo del esfuerzo de tantas y tantas personas que han dedicado sus energias. En los templos encuentras a ninos aprendizes a monjes budistas: bien porque su destino sera mas apacible si lo son o bien por las creencias de la familia, ya desde bien pequenos se consagran a ser monjes.

In this pictures in Bodhgaya it is possible to appreciate how the human and divine part of everything is part of the same thing: thousand and thousand of people sleeping in the train stations, because they are waiting for the train, or because they missed the train, or because they do not have other place to stay. The children in the different town around, sometimes shy sometimes curious, they play in front of their very colorful houses, and they are surprised because white people is looking at them, and they try to suffocate the heat playing where is no Sun. The colors in India are everywhere, you can find an amazing different colors around you, because India is color: intense colors in the spices, in the clothes, in every corner you can find live, and the the wonderful architectonic monuments, the Buddha temples, example of how many people have been giving a lot of energy to make it possible. In the temples you can find children learning to be a buddhist monks: maybe because their destiny will be more confortable, or maybe because of the family religion, they start very soon to live their live to that porpose.

Tot s'aprofita -1-


Serveix per fer foc per cuinar, per a recobrir les parets exteriors de la casa i cobrir el paviment de l’interior, aixi mateix com per protegir els habitants de la casa. A la India tot s’aprofita, el cercle de la vida mai s’acaba...jajaja...Que es?

Sirve para hacer fuego, para cocinar, para recubrir las paredes exteriores de la casa, y para cubrir el pavimento interior, asi como para proteger a los habitantes de la casa. En la India todo se aprovecha, el circulo de la vida nunca se acaba...jajaja...Que es?

It is very useful for cooking, you can cover the exterior wall of the house, and also it is helpful for the interior side, also it is used to protect the people who lives in the house. In India you can recycle everything, the circle of live never finish...hahaha...Can you guess what is that?

Somriures –1-


A la India tothom te sempre un somriure preparat. Aqui va un de dolc.

En la India todo el mundo tiene preparada una sonrisa. Aqui va uno de dulce.

In India everybody has a smile prepared. Here is a sweet one.

Thursday, May 11, 2006

Art -2-


Aquesta foto que vaig fer d’un nen sense escolaritzar sentat a les escales d’entrada de casa seva, en un barri molt pobre de Calcuta, amb pintades del simbol comunista a la paret, ja entra a formar part de les joies fotografiques de la ciutat.

Esta foto que hice de un nino sin escolarizar sentado en las escaleras de entrada a su casa, en un barrio muy pobre de Calcuta, con pintadas del simbolo comunista en la pared, ya forma parte del album de las joyas fotograficas de la ciudad.

This photo of a child that he is not receiving any formal schooling, he seats in the main stairs of his house, in a very poor neighborhood of Calcutta, with the communist symbol painted in the wall, it is already part of the great album of the city.

Wednesday, May 10, 2006

Des de l'aire -1-





L’oficina on treballo, seu principal de Calcutta Rescue, esta localitzada en un barri musulma. Estem al 4rt pis d’un edifici envoltat de vida: 4 vegades al dia es pot escoltar com els imans de les mesquites criden als fidels. Amb els diferents cants a Ala, a vegades sembla que estiguis en un pais de l’Orient Mitja, pero no, es la ciutat de Calcuta. Des del terrat de l’edifici, l’efervescent i meravellosa Calcuta apareix davant dels teus ulls, i es un luxe contemplar-la des de l’aire.

La oficina donde trabajo, sede principal de Calcutta Rescue, esta localizada en un barrio musulman. Estamos en el 4 piso de un edificio rodeado de vida: 4 veces al dia se puede escuchar como los imanes de las mezquitas llaman a los fieles. Con los diferentes cantos a Ala, parece que estes en un pais de Oriente Medio, pero no, es la ciudad de Calcuta. Desde el tejado del edificio, la efervescente y maravillosa Calcuta aparece delante de tus ojos y es un lujo contemplarla desde el aire.

The office where I work, main headquarter of Calcutta Rescue, it is located in a muslim neighborhood. We are in the 4 floor of a building surrounded by life: 4 times a day we can hear the iman of the mosques praying. With the different chants to Ala, it seems that you are in some country in Middle East, but not, it is the city of Calcutta. From the building’s roof, the effervescent and marvelous Calcutta appears in front of your eyes and it is a luxury to contemplate it when you are on the top.

Sunday, May 07, 2006

Per a tu, mama


Mama, avui, “Dia de la mare” es una bona oportunitat per felicitar-te i escriure sobre tu. Ara pensaras: “Que verguenza! A mi hijo se le ha ido la pinza!!!” jajaja…, doncs no mama, “la pinza” esta perfectament, i tinc les coses mes clares que mai (i no et preocupis perque aquesta pagina nomes la veu gent……de tot el mon!!! jajaja…). Tot es POC el que puc escriure per expressar lo agrait que t’estic: perque la meva felicitat MAI MAI MAI hagues estat possible sense tu, per haver estat SEMPRE SEMPRE SEMPRE al meu costat (amb lo dificil que hagi pogut ser), per haver tirat endavant com una campiona havent-les passat ben putes, i sola, com te les he vist passar en alguns moments, perque SEMPRE m’has respectat en totes les meves decisions, perque MAI t’has vengut per res, per haver seguit SEMPRE el que et diu el cor, per haver “capejat” de la millor manera possible l’absencia del meu pare, que no ha sabut exercir com a tal, per deixar-me volar (literalment i metaforicament) a l’altre punta del mon, i fen-te patir!!! i per ser tan autentica. Tinc 10 mil.lions mes de raons, pero l’article no pot ser etern… Aquest any que estem de celebracions, despres de la gran festa dels 50 anys tan ben posats que tens, aqui estem mama, lluny en l’espai, pero mes aprop que mai! Vivint la vida que volem viure, i qui ens ho anava a dir ara fa 10 anys al fatidic 96? Perque els mals moments no s’obliden, pero els bons s’han de celebrar, s’ha de cridar: estic de conyaaaaaaa!!!. Et desitjo, i mereixes, una maduresa relaxada, tranquila i felic, perque no fa falta que sigui el “Dia de la Mare” per dir-te: T’ESTIMO MAMA, alt i clar, que tothom s’enteri que si d’una cosa estic orgullos en aquesta vida es de ser el teu fill. Sempre serem un equip. Per a totes les mares, per a tu, mama.

Mama, hoy, “Dia de la madre” es una buena oportunidad para felicitarte y escribir sobre ti. Ara pensaras: “Que verguenza! A mi hijo se le ha ido la pinza!!!” jajaja…, pues no mama, “la pinza” esta perfectamente, y tengo las cosas mas claras que nunca. (Y no te preocupes porque esta pagina solo la ve gente…de todo el mundo!!! Jajaja…). Todo es POCO lo que puedo escribir para expresar lo agradecido que te estoy: porque mi felicidad NUNCA NUNCA NUNCA hubiera sido posible sin ti, por haber estado SIEMPRE SIEMPRE SIEMPRE a mi lado (con lo dificil que haya podido ser), por haber “tirado pa’lante” como una campeona que eres habiendolas pasado bien putas, y sola, como te las he visto pasar en algunos momentos, porque SIEMPRE me has respetado en todas mis decisiones, porque NUNCA te has vendido por nada, por haber seguido SIEMPRE lo que te dice el corazon, por haber “capeado” de la mejor manera posible la ausencia de mi padre, que no ha sabido ejercer como tal, por dejarme volar (literalmente y metaforicamente) a la otra punta del mundo, y haciendote sufrir!!! Y por ser tan autentica. Tengo 10 millones mas de razones, pero el articulo no puede ser eterno…Este ano que estamos de celebraciones, despues de la gran fiesta de los 50 anos tan bien puestos que tienes, aqui estamos mama, lejos en el espacio, pero mas cerca que nunca! Viviendo la vida que queremos vivir, y quien nos lo iba a decir ahora hace 10 anos en el fatidico 96? Porque los malos momentos no se olvidan, pero en los buenos se ha de gritar: estoy genial!!! Te deseo y mereces una madurez relajada, tranquila y feliz, porque no hace falta que sea el “Dia de la Madre” para decirte: TE QUIERO MAMA, alto y claro, que todo el mundo se entere que si de algo estoy orgulloso en esta vida es de ser tu hijo. Siempre seremos un equipo. Para todas las madres, para ti, mama.

Mama, today, “Mother’s Day” is a good opportunity to congratulate you and to write about you. Probably you will think : “How embarassing! My son is crazy !!!” ha ha ha…, but I am not mama, I am not crazy and I have more clear ideas than ever. (And you do not have to be worried because this article only will be read for people…of all over the world!!! Ha ha ha…). I do not have enough words to express how grateful I am to you: because my happiness NEVER NEVER NEVER could be possible without you, because you have been ALWAYS ALWAYS ALWAYS beside me (with all the difficulties), because you have been fighting, alone, been an authentic champion with all the problems, and I have seen how strong you are, because you ALWAYS have been respecting me and all my decisions, because you have a strong heart , because you have been following ALWAYS what the heart says to you, because you have been doing all your best, in the best possible way, the absence of my father, because he have not been in charge of me, because you let me fly (literally and metaphorically) to the other part of the world, and making you suffer!!! And because you are so authentic. I have more than 10 million reasons, but the article cannot be eternal…This year 2006 that we are celebrating different things, after the great party of your 50 Birthday, here we are mama, far away one from the other one, but closer than ever!!! We are living the life that we want to live, and who could guess that 10 years back in the difficult 1996? Because it is not possible to forget the bad moments, but in the happy moments we should shout: I am happy!!! I wish for you, and you deserve it, during the rest of your life, a long life being relax, calm and happy. Because it is not necessary for me the “Mother’s Day” to tell you: I LOVE YOU MAMA, very clear, I want that everybody will know that If there is something in this life that I am so proud, that thing is be your son. We will be always a team. For all the mothers, for you, mama.

Saturday, May 06, 2006

Buddha -2-




Despres de les 2 fotografies devastadores publicades el dia 4, voldria remarcar l’extraordinari sentit de l’humor que tenen els indis. Els meus companys i jo, tot i sempre RESPECTANT, ens riem fins i tot de la nostra ombra (en algunes circumstancies, el sentit de l’humor es l’unic al que pots aferrar-te). Jo tinc molt per aprendre, aixi que aqui van unes fotos divertides imitant les figues de Buddha...ja ja ja...

Despues de las 2 fotografias devastadoras publicades el dia 4, quisiera remarcar el extraordinario sentido del humor que tienen los indios. Mis companeros y yo, siempre RESPETANDO, nos reimos hasta de nuestra sombra (en algunas circunstancias, el sentido del humor es a lo unico que puedes aferrarte). Yo tengo mucho que aprender, asi que aqui van unas fotos divertidas imitando las figuras de Buddha...ja ja ja...

After 2 difficult pictures that I posted the 4th, I would like to write about the wonderful sense of humor that Indian people have. Mis colleagues and me, always WITH RESPECT, we laugh about ourself (sometimes, It is the only thing that you can do), I have a lot to learn about that...so here you can see some funny pictures imitaiting Buddha images...ha ha ha...

Thursday, May 04, 2006

Moments gravats


“Una fotografia pot captar un instant, pero hi ha moments que ja estan gravats per sempre a l’anima”

“Una fotografia puede captar un instante, pero hay momentos que ya estan para siempre grabados en el alma”

“Some photos can catch a particular moment, but there are moments that are already in your soul”

Albert Quiles Martinez
Kolkata 04/05/2006

Robatoris


“A Calcuta es produeixen cada dia molts robatoris: es roben infancies”

“En Calcuta se producen cada dia muchos robos: se roban infancias”

“There are so many robberies in Calcuta : infancies are stolen”

Albert Quiles Martinez
Kolkata 04/05/2006

Buddha -1-






Escultures de Buddha als temples de Bodhgaya.

Esculturas de Buddha en los templos de Bodhgaya.

Sculptures of Buddha at the temples in Bodhgaya.

Instants -3-






Aqui mes instants en blanc i negre de vides a Bodhgaya...

Aqui mas momentos en blanco y negro de vidas en Bodhgaya...

Here more moments in black and white of lives in Bodhgaya...

Wednesday, May 03, 2006

Calcutta Rescue


Calcutta Rescue es una Organitzacio No Governamental que opera a l’estat de Bengala Occidental a la India, amb oficina principal a Calcuta. (http://www.calcuttarescue.com/) No te cap afil.liacio religiosa ni politica, i fou creada amb l’objectiu de desenvolupar projectes medics i d’educacio sostenibles, es a dir, projectes que serveixin per millorar la vida de la gent a llarg plac. Els origens es remonten a l’any 1979, quan el doctor britanic Jack Preger va comencar a curar amb un petit dispensari medic als mes pobres entre els pobres pels carrers de Calcuta, i ho continua fent 27 anys despres, amb 80 anys. Perque les petites decisions poden crear imperis, Calcutta Rescue te actualment 150 treballadors indis dispersats en 4 cliniques, una especialitzada en lepra (un estigma terrorific a la India), 2 escoles per a nens del carrer, un projecte de manufactures amb 2 fabriques que serveixen per donar feina als expacients (especialment els que tenen lepra), donant tractament medic a unes 200 persones al dia, i educacio a uns 300 nens, amb beneficis directes i indirectes a mil.lers de persones cada dia. Calcuta Rescue te diversos grups de suport financer a tot el mon i es LA RAO FONAMENTAL per la qual he vingut a viure a Calcuta. El grup de suport britanic (ja que a Espana no en te) m’ha donat la gran oportunitat de desenvolupar la meva carrera professional en el camp dels Recursos Humans orientat a la Cooperacio Internacional. M’han obert les portes totalment. Per poc o molt que faci, mai els hi podre tornar el favor.


Calcutta Rescue es una Organitzacion No Gubernamental que opera en el estado de Bengala Occidental en la India, con oficina principal en Calcuta. (http://www.calcuttarescue.com/) No tiene ninguna afiliacion ni religiosa ni politica y fue creada con el objetivo de desarrollar proyectos medicos y de educacion sostenibles, es decir, proyectos que sirvan para mejorar la vida de la gente a largo plazo. Los origenes se remontan al ano 1979, cuando el doctor britanico Jack Preger empezo a curar con un pequeno dispensario medico a los mas pobres entre los pobres por las calles de Calcuta, y sigue haciendolo 27 anos despues, con 80 anos. Porque las pequenas decisiones pueden crear imperios, Calcutta Rescue tiene actualmente 150 trabajadores indios dispersados en 4 clinicas, una especializada en lepra (un estigma terrible en la India), 2 escuelas para ninos de la calle, un proyecto de manufacturas con 2 fabricas que sirven para dar trabajo a los expacientes (especialmente los que tienen lepra), facilitando tratamiento medico a unas 200 personas al dia, y educacion a unos 300 ninos, con beneficios directos e indirectos a miles de personas cada dia. Calcutta Rescue tiene distintos grupos de soporte financiero en todo el mundo y es la RAZON FUNDAMENTAL por la que he venido a vivir a Calcuta. El grupo de soporte britanico (en Espana no hay) me ha dado la gran oportunidad de desarrollar mi carrera profesional en el campo de los Recursos Humanos orientado a la Cooperacion Internacional. Me han abierto las puertas de par en par. Por poco o mucho que llegue a hacer, nunca podre devolverles el favor.

Calcutta Rescue is an Not Governmental Organisation that operates in the state of West Bengal, India, with main office in Calcutta. (http://www.calcuttarescue.com/) It does not have any religious or politics afiliation and it was created with the aim to develop medical and educational sustainable projects, projects that it improves people life’s in a long-term basis. The origin is in1979, when the British Doctor Jack Preger started to treat with a small medical dispensari the poor people on the streets of Calcutta, and he continues doing it 27 years after, when he is on his 80. Because the small decisions can create empires, Calcutta Rescue has at the this moment 150 Indian workers distributed in 4 clinics, one specialized in leprosy (a terrible stigma in India), 2 schools for street children, a handicraft project with 2 manufactures that it helps to give work to the expacients (especially the ones that they have leprosy), facilitating medical treatment to 200 people and education to 300 children, with direct and indirect benefits to thousands of people every day. Calcutta Rescue has different support groups all over the world and it is the MAIN REASON because I came to live in Calcutta. The UK support group (there is not one in Spain) has given me the great opportunity to develop my professional career in Human Resources oriented to the International Cooperation. They opened the doors for me. I think It will be very difficult to give them back all of this.