Oh Kolkata...!
Pieces of a dream/Fragmentos de una ilusion/Crònica d'un somni
Monday, July 17, 2006
Wednesday, July 12, 2006
Mumbai
L’actualitat mana, i aquesta vegada, la Ruleta Russa del terrorisme de l’epoca en que vivim ha arribat fins a aquest estimat pais, la India. Des d’aqui la meva absoluta condemna, la meva tristesa i la meva preocupacio pel futur que tots tenim davant. Ens trobem en un mon profundament marcat per la dificultat de les relacions humanes. La multiculturalitat, el respecte mutu i l’anomenada “Alianca de Civilitzacions” son una realitat global. Avui l’article mira cap a la ciutat de Mumbai, va per tots els afectats.
Atentos al blog, porque anadire/modificare fotografias, complementare articulos y puede haber alguna sorpresa durante el verano…
What it is happening in the world is always important for me, and today, the Terrorism that we live nowadays has reached this wonderful country, India. From here, I want to express my worries and sadness for the futur that all of us we have us. We are in a world where there is a lack of human relations. The multiculturalism, the mutual respect ant the named “ Civilization alliance” are a global reality. Today the article is dedicated to the city of Mumbai and for all the people that are affected.
Watch out the blob because I will add/modify pictures, articles and It could be some surprise during the summer…
Sunday, July 09, 2006
Thank's a lot!
Fins aviat. Mil gracies!/ Hasta pronto. Mil gracias!/See you soon. Thank's a lot!
Aquest no es, ni de bon troc, un comiat, es un parentesis virtual que agafo fins a finals d’agost per diversos motius, entre els quals estan: el volum de feina que haig de deixar enllestit abans de marxar a finals de juliol cap a Tailandia, els monzons que ja estan aqui i que comporten que tot sigui mes dificil, la necesitat de tenir mes temps per llegir/estudiar tot el que vull, i la visita a Calcuta aquesta nit d’un dels meus millors amics, “el meu germa” Moagi (i la necessitat que tinc de presentar-li la ciutat com cal, perque Calcuta es molta Calcuta...) Es per Calcuta que renuncio, aquest any, a una altra GRAN ciutat, New York. Per tant, a Calcuta tornare a l’agost perque em queden moltes i molt interessant coses per fer aqui. Una altra GRAN ciutat, estimada, valorada i sempre present, la meva ciutat, Barcelona, m’haura d’esperar fins l’any que ve. Calcuta m’ha donat la ma i hem entrat junts, decidits i amb pas ferm, sense possibilitat de tornar enrera, i per sempre, a l’epoca adulta. A Calcuta m’he fet gran. Aqui he apres a afrontar la vida i la mort, la bellesa i la mesquinesa, la bondat i la maldat, l’altruisme i la crueltat. Pel.que fa al diari, el que va comencar com una prova s’ha covertit gairebe en una part de mi i que ara contemplo amb molta emocio. Durant aquest temps reorganitzare el diari, preparare tots els temes que queden incomplerts i que requereixen de mes articles, i preparare de molts nous. Avui fa 5 mesos que vaig comencar el diari, pero sembla que hagin passat 5 anys per les llicons que he apres i tot el viscut. Una vegada mes, i no em cansare, aprofito a donar les gracies a TOTS i cadascun de vosaltres. Em sento tan privilegiat que el mes sensat que puc fer es aprofitar aquest privilegi de bona manera. A Calcuta, mes que mai, he pogut veure com la vida em somriu, i es la meva obligacio, agafada de bon gust, de tornar-li el somriure. Els nusos a Calcuta, com ja he comentat a un altre article, no se’t fan a la gola, se’t fan a l’estomac i al cor. D’aqui 1 mes fare 26 anys, el 8 d’agost, pero la vida m’ha donat tans regals aquest any que no demano mes. El mes especial encara ha d’arribar: la meva mare ve a Calcuta a l’octubre!!! Increible pero cert!!! Jo li estare sempre agrait perque se la dificultat que suposa el fet de venir. Segueixo veient al noi de les mans al cel, al Bhopal, al drogadicte de la cantonada, als nens de l’estacio, als rickshaws, a les dones cremades...pero tambe els somriures, els actes de generositat i d’inmensa humanitat. Fins aviat, molt aviat, de tot cor, mil gracies. Una forta abracada a tots, bon estiu!!!
Coffee
Al sud vaig experimentar el significat d’aquesta GRAN canco del GRAN Juan Luis Guerra:
Ojalá que llueva café en el campo
Missionaries of Charity
En mis dias libres, los domingos, he asistido a los centros que Las Misioneras de la Caridad, orden fundada por la Madre Teresa, tienen en Calcuta. He aprendido muchisimo, en todos los sentidos, y es por ello que doy las gracias a esta orden religiosa, y en especial a la figura de Madre Teresa. He aprendido a entender y respetar el papel que desarrollan en la sociedad, diferente al de las Organizaciones No Gubernamentales para el Desarrollo (ONGD) que es el ambito en el que yo trabajo (y defiendo y creo en el) y en el que me estoy formando como profesional. Cuando me sienta capaz de escribir sobre lo que he visto y he hecho en estos centros lo hare, hot por hoy necesito tiempo, es de las bofetadas de realidad mas grandes que he recibido, los nudos no se me han hecho en la garganta, sino en el estomago, nudos de dolor en las entranas.
For example: be happy
La mujer que mueve el mundo
no descansa, no tiene calendario
y hace girar el día a su compás,
y hace feliz de tanto como da.
La mujer que mueve el mundo con su cuerpo
es tan joven que no entiende de sexo
y tiene mil colores en la piel,
y tiene mil dolores en su ser
y tiene mil deseos por cumplir, por ejemplo ser feliz.
La mujer que mueve el mundo con su boca
no se deja amilanar por la derrota
y habla y tiene tanto que decir
y habla hasta encontrar la solución
confiesa su temor y su pasión para sobrevivir.
La mujer que mueve el mundo con sus ojos
ve tan sólo la vida de reojo
y quiere ser la novia en el altar
y quiere ser el pobre en el portal.
La mujer que mueve el mundo con sus sueños
de ilusiones va pintando los empeños
y sueña con llegar a ser mejor
y sueña con un mundo sin verdad
y cree que algo se puede cambiar de esta realidad
por ejemplo ser feliz para sobrevivir.
La mujer que mueve el mundo con sus manos.
Presuntos Implicados (Gente 2001)
Women
La dona, aixi com l’home, tambe te un paper molt concret a la societat india. Es la part oposada del article anterior, per tant son l’esfera privada, sobretot a les societats rurals, ja que a la ciutat la cosa canvia, per exemple la majoria de doctors a Calcutta Rescue son doctores. El paper es el tradicional, el de la maternitat i l’educacio dels fills. Qualsevol desig de voler viure sense la figura masculina esta considerat com un greu problema. La situacio de les dones a la India es, en la seva majoria, molt dificil, un estudi fiable estimava que un % molt alt de les dones han rebut en algun moment algun maltracte fisic i/o psicologic a la India,es per aixo que a elles els hi dedico el seguent article. Parlant amb 2 noies mexicanes que estaven de voluntaries als centres de la Mare Teresa m’explicaven com rebien cada dia dones cremades de dalt a baix (jo no ho puc veure perque els centres de Mare Teresa estan separats per sexes, es a dir, voluntaris homes amb pacients homes, i voluntaries dones amb pacients dones, a centres diferents). Aquestes dones les porten a aquests centres perque han tingut “accidents a la cuina”, quan en realitat han sigut els marits que les volen matar (i ho aconsegueixen gairebe sempre) per aixi poder-se tornar a casar i poder rebre la dot, que es el que la familia d’una dona a de pagar a l’home per casar-la. Un home es pot tornar a casar, i per tant poder tornar a rebre la dot de la segona, i la tercera, etc.. (per aixo alguns les van matant) mentres que una dona, no nomes no es pot tornar a casar sino que si es queda vidua es com si es moris en vida, perque ja no te identitat ni res a fer a la vida (tot aixo, afortunadament, comenca a canviar). Cada vegada que agafo a nenes bebes indies, sense creure en Deu, la frase que em surt es: que Deu et beneixi.
Men
L’home a la India ha d’exercir de cap de familia i te l’esfera publica, es a dir, pel carrer la inmensa majoria de gent que es veu son homes. Es l’encarregat de treballar fora de casa per portar els diners a la familia, aixo es mes literal a les zones rurals (que es la major part del pais) on l’home te poder sobre la dona, i mes diluit a les ciutat, on les coses comencen a canviar poc a poc. L’home indi es passional (les discussions son tremendes) afectuos i molt curios. Gairebe sempre ha de fer els treballs que requereixen de mes duresa fisica i el seu paper social esta molt marcat (aixi com el de la dona) per tant, decidir no casar-se i tenir parella sense casar-se o voler viure amb naturalitat la homosexualitat es viu de forma dramatica amb molt patiment. El tracte d’home a home es normalment de camaraderia i enteniment, pero el d’home a dona es, molt sovint, un tracte sexista poc respectuos. Jo, pel fet de ser home, tinc menys de la meitat de problemes que una dona, millor dit, no tinc cap problema, perque a mes a mes soc blanc, i alt (si, son 3 qualitats que sempre em destaquen quan es dirigeixen a mi). Aquest article va dedicat a tots els homes que treballen de sol a sol per menys d’1 Euro al dia, es a dir, als currantes. Va per vosaltres.
Saturday, July 08, 2006
Handicarfts
A Canning i Tamuldah es on es fan tots els materials perque despres es puguin fer els articles manufacturats que es vendran de Calcutta Rescue. Tota la gent que fa aquests articles son pacients ja curats, alguns amb lepra, que ara se’ls hi ha donat una feina per poder reinsertar-se a la societat. Les fotos son de la maquinaria que s’utilitza i el proces de creacio dels diferents objectes.
The schools
Les Escoles 3 i 10 son les escoles de Calcutta Rescue. Una d’elles, la 3 esta al costat de la clinica de Tala Park, i la 10 esta en un edifici de 3 plantes en el districte de les llums vermelles. S’ofereix educacio a mes de 250 nens, pero a part de l’educacio, s’ofereix tractament medic, medicina preventiva i beneficis nutricionals per combatre la malnutricio. Les fotos son una preciositat, tot del Terence.
HealthPromotion
Hi ha dos programes per promoure l’educacio per a la salut a les comunitats, un a la ciutat amb programes de salut al carrer, que es on va comencar, i segueix fent, el Dr. Jack Preger, on es porten programes d’immunitzacio i tractament, per exemple, de la sarna. L’altre programa es el de comunitats rurals aprop de Calcuta, on hi ha programes especialitzats per tractar la tuberculosi i la malnutricio. Les fotos, son profundament impactants.
Simple Hapiness
Sencilla alegría, cuando miro alrededor
Listening the genious
Nomes per escoltar la saviesa de Vicente Ferrer ha valgut la pena creuar-me mig mon amb avio i mitja India amb tren. Vicente Ferrer forma part d’una generacio que ha fet GRANS coses a la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI. Es, per a mi, un exemple en molts sentits. En aquesta vida, considero que un ha de ser humil i s’ha de treure el barret davant de certes persones. Vicente Ferrer es una inspiracio imprescinidble per als que apostem per la vida i la naturalesa humana. Tota la meva vida tindre present aquestes converses. Des de que el vaig descobrir alla per l’any 1998 quan se li va concedir el “Premio Principe de Asturias a la Concordia” que somiava en coneixe’l. Tinc el gran privilegi de poder dir que aquest somni ja es una realitat, i no hi ha res mes emocionant que fer realitat els teus somnis. Somnis s’han de tenir mil.lers perque nomes uns pocs es fan realitat, pero aquests pocs valen per tota la resta. Estimat Vicente, et dono les gracies mes sinceres per la teva generositat i et professo la meva admiracio i profund respecte en vida, que es quan s’han de demostrar les coses.
Solo por escuchar la sabiduria de Vicente Ferrer ha valido la pena cruzarme medio mundo en avion y media India en tren. Vicente Ferrer forma parte de una generacion que ha hecho GRANDES cosas en la segunda mitad del siglo XX y principios del siglo XXI. Es un ejemplo en muchos sentidos. En esta vida, uno se ha de sacar el sombrero delante de ciertas personas. Vicente Ferrer es una inspiracion imprescindible para todos los que apostamos por la vida y la naturaleza humana. Toda mi vida tendre presente estas conversaciones. Desde que lo descubri alli por el ano 1998 cuando se le concedio el “Premio Principe de Asturias a la Concordia” que sonaba con conocerlo. Tengo el gran privilegio de decir que este sueno ya es una realidad, y no hay nada mas emocionante que hacer realidad tus suenos. Suenos se han de tener a miles porque solo unos pocos se hacen realidad, pero estos valen por todos los demas. Querido Vicente, te doy las gracias mas sinceras por tu generosidad y te profeso mi admiracion y profundo respeto en vida, que es cuando se han de demostrar las cosas.
Art-4-
El arte ya ha acogido esta fotografia que mi companero James hizo de las manos tatuadas de los ninos por las calles de Calcuta.
This photo that my colleague James snapped of the hands with tatoos of the street children in Kolkata is art.
My space
My space/Mi espacio/El meu raco
Cadascu de nosaltres tenim el nostre raco preferit, el meu, durant aquests mesos, esta a la meva habitacio de Calcuta, la meva casa durant aquest any. Com diu Manolo Garcia a la seva canco “Pajaros de barro”: ...“En los vertices del tiempo, anidan los sentimientos, hoy son pajaros de barro y los echo a volar”.... Un cant a l’automotivacio, a la creativitat i a la relacio de nosaltres amb nosaltres mateixos. Ser el millor amic d’un mateix es fonamental. En aquest raco vaig coneixent mes i millor a l’Albert. Alla on vagi trobare el meu raco i el seguire coneixent, mes i millor.
Cada uno de nosotros tenemos nuestro rincon preferido, el mio, durante estos meses, esta en mi habitacion de Calcuta, mi casa durante este ano. Como dice Manolo Garcia en su cancion “Pajaros de barro”: ...”En los vertices del tiempo anidan los sentimientos, hoy son pajaros de barro y los echo a volar”...Un canto a la automotivacion, a la creatividad, y a la relacion de nosotros con nosotros mismos. Ser el mejor amigo de uno mismo es fundamental. En este rincon voy conociendo mas y mejor a Albert. Alla donde vaya encontrare mi rincon y lo seguire conociendo, mas y mejor.
Wednesday, July 05, 2006
Belgachia
A la clinica de Belgachia es dona tractament a uns 70 pacients al dia. Es diagnostica i es tracta la Tuberculosis, aixi com tambe pacients amb problemes cardiacs, neurologics i amb diabetis. Tambe, com a les altres cliniques, cura de ulceres i ferides, fisioterapia, programas nutricionals i altres beneficis aixi com educacio per a la salut. A la fotografia el GRAN Doctor Jack Preger revisant la documentacio dels pacients, aixi com la interaccio entre un pacient i la doctora.
Chitpur
Chitpur es la clinica especialitzada en lepra. La lepra es un dels estigmes socials que hi ha a la India. Visitar aquest hospital es una experiencia unica. Es dona tractament a uns 20 pacients diariament. Se’ls hi administra terapia especialitzada, educacio per a la salut, suport social i economic aixi com tractament nutricional. Cura de ferides i ulceres fisioterapia. Les fotografies son directes: mans i peus.
Sealdah
En la clinica de Sealdah se da tratamiento a unos 50 pacientes cada dia, desde enfermedades especificas a enfermedades cronicas. Se proporciona tratamiento a gente que sufre diabetes, enfermedades cardiacas, cancer o gente con problemes neurologicos. En las fotografias dos pacientes de la clinica y una de las doctoras de la clinica. Mujeres las cuales se les intenta cambiar el futuro.